Taller sobre dinàmica de treball en equip i dinàmica grupal

Lego© Serious Play© (LSP) és una metodologia amb un ampli ventall d’aplicacions. Quan volem treballar dinàmiques amb equips és, a més, especialment eficaç.

En el darrer taller que hem preparat i facilitat, el màxim responsable del departament tècnic d’una empresa industrial volia que els seus membres, amb diferents antiguitats i, sobretot, amb diferents tarannàs i dinàmiques de treball, es coneguessin més entre ells i compartissin visions, objectius i, per què no, crítiques i pors en relació a la feina que desenvolupen. Es tractava de perfils molt tècnics amb un alt nivell de responsabilitat.

Per assolir aquest objectiu es va fer un taller de 6 hores de durada, amb pauses curtes per al cafè i una de més llarga per dinar.

La nostra aplicació de la metodologia és estricta i sempre comencem amb les skills building quan hi ha participants que no han fet mai un taller amb aquesta eina.

Seguidament vàrem treballar els models professionals de cadascú. Havien de  construir un model en el qual es reflectissin les seves competències, actituds, aptituds i habilitats principals. Seguint el concepte de la Finestra de Johari, es va completar cada model amb una característica que un altre dels participants veia d’un company i que aquest no havia reflectit en el seu propi model quan s’havia autodescrit.

Un cop es va tenir definit aquest model, es va demanar que es construïssin els models individuals dels propis perfils professionals amb les seves responsabilitats, objectius, etc. Aquest model es va fusionar amb l’anterior per tenir una construcció completa de la personalitat de cada participant.

Aquests models personals es varen deixar de banda, momentàniament, i es va començar a treballar en la construcció del model que representava el grup.

Com sempre es fa a LSP, la construcció de models compartits sempre comença amb les construccions individuals per assegurar que aquests contenen les aportacions de tots els participants.

Buscant peces per fer els models

El grup es va definir a partir de les construccions dels objectius i dels valors de l’equip. Quan es va acabar aquest model compartit amb les aportacions de tots, es varen col·locar els models individuals de cadascú, que s’havien construït anteriorment, en relació als objectius i valors de la representació de l’equip, però, també, els uns en relació als models dels altres. Les seves relacions es definien segons la proximitat i, si s’esqueia, segons el tipus de connexió amb peces que s’introduïa (flexible, rígida, etc.) entre els models. A aquest model s’hi van afegir les construccions que representaven agents externs i interns que podien tenir una influència en l’equip: serveis centrals, competidors, equip comercial, etc.

El resultat de tot això va ser un model de l’equip representat pels seus objectius i valors, relacionats amb les construccions dels models de cada membre relacionats entre ells i amb els elements de l’equip, juntament amb els agents que hi podrien tenir una influència.

Per validar el model i poder extreure informació addicional sobre el seu funcionament i els seus membres, es van obrir tres temes de discussió per valorar com l’equip respondria a esdeveniments concrets com l’absorció de l’empresa per un grup corporatiu diferent, la marxa d’un membre de l’equip i el pas de treballar per solucions en lloc de per productes.

Al llarg del taller, i amb les explicacions de cada model, va anar sorgint informació molt valuosa sobre l’equip, els seus membres i les seves característiques. De manera addicional, sotmetre el model general a situacions que podríem anomenar de stress va generar discussions a un altre nivell i de gran valor afegit, tant per a la direcció de l’equip, com per als seus propis membres.